Treu 19 minuts d’on puguis i mira aquest vídeo. T’asseguro que no et deixarà indiferent. Es tracta d’una xerrada TED en què Dan Pallota resumeix els punts principals del seu llibre “Uncharitable”, en el qual ens explica com tot el que ens han ensenyat i pensem sobre la solidaritat i la filantropia és part de la causa que aquest sector estigui lluny d’aconseguir el seu objectiu.
Durant tot el dur procés que ha suposat el desenvolupament de Kukumiku sempre vam tenir presents els seus punts de vista. De vegades hi estàvem d’acord i de vegades no, però mai no ens va deixar indiferents. Conèixer-lo també t’ajudarà a conèixer-nos una mica a nosaltres.
Dan Pallota (1961, EUA) ha emprès multitud de projectes solidaris innovadors des dels seus anys universitaris; en els seus intents ha conegut tant l’èxit com el fracàs, però sempre tractant d’innovar i fer les coses d’una manera diferent. Això és el que la seva llarga experiència l’ha portat a defensar:
Si no el pots veure, a sota et deixo un resum (personal) de les seves posicions polèmiques però reveladores.
Resum del vídeo
Tenim un sistema de creences que té dues normatives diferenciades: una per al sector solidari i una altra per a la resta de sectors. Això fa que inconscientment discriminem el sector no lucratiu i solidari i no li permetem aconseguir els seus objectius, tal com explica en els següents 5 punts:
- La compensació. O que el sector solidari sigui no lucratiu i la resta sí. Mentre que no posem pegues i fins i tot enaltim algú que guanya diners amb un videojoc violent o que fomenta valors negatius, no permetem la idea que algú pugui guanyar diners ajudant els altres. Automàticament l’estigmatitzem i el consideraríem un paràsit. Això el que provoca és que el sector empresarial s’emporti les persones més capaces i capacitades i el sector no lucratiu no pugui permetre’s comptar-hi. La qual cosa al seu torn provoca que els millors metges, els millors economistes, els millors publicistes, etc., se’n vagin al sector lucratiu en detriment del sector solidari. La diferència de salaris és tan gran que, per a una persona que tingués dubtes sobre en quin sector participar, li compensaria més anar-se’n al sector empresarial i donar la major part dels seus ingressos a causes solidàries abans que participar en el sector no lucratiu.
- Màrqueting i mercadatècnia. O com al sector solidari no se li permet invertir en publicitat. No ens agrada veure que les organitzacions solidàries inverteixin en publicitat. Volem que aquests diners els destinin directament a la causa solidària. La majoria de la gent és solidària i vol ajudar, però cal anar a buscar-los i demanar-los-ho. Mentre que demanem a les empreses que inverteixin gran part dels seus ingressos en publicitat i més publicitat, no permetem a una organització solidària que gasti diners a atraure més diners.
- No s’accepta que s’assumeixin riscos. O com el sector solidari no té permès innovar. Disney pot gastar-se 200 milions en una nova pel·lícula i ser un fracàs absolut, però l’any següent ho tornarà a intentar. En el sector solidari fracassar no està permès, la qual cosa mata la innovació. I si la innovació no existeix, difícilment es pot créixer.
- Temps. O com al sector solidari se li exigeixen resultats immediats. Mentre una empresa com Amazon va trigar 6 anys a generar beneficis i ningú no va tenir cap problema a esperar, ja que sabien que la meta era gran i valia la pena, a ningú se li permet ni tan sols pensar en un projecte solidari que el primer any no hagi destinat almenys el 75% dels seus ingressos a la causa per a la qual va néixer. Això obliga les organitzacions solidàries a no tenir projectes de gran escala i abast i a no poder tenir el somni de créixer.
- No poden existir dividends. Com el seu propi nom indica, el sector no lucratiu no pot produir beneficis econòmics i per tant se li nega rotundament l’accés a una immensa quantitat de diners que va a parar a les mans del sector lucratiu.
Segons Dan Pallota, aquests cinc factors suposen una gran discriminació i desavantatge per al sector solidari. Quan a més les metes i els problemes als quals s’enfronta són de gran escala i dimensió.
Per què les organitzacions que lluiten contra el càncer estan lluny de trobar-ne la cura? O per què les organitzacions que lluiten contra la pobresa no estan ni tan sols a prop d’erradicar-la?
Pregunta perillosíssima
Tota aquesta manera de pensar s’acaba resumint en una pregunta perillosíssima que sempre ens fem quan col·laborem amb alguna organització benèfica:
Quina part dels nostres diners es destina a la causa i quina part va a les despeses de l’organització?
No tenim una bona opinió respecte a les despeses que es queda l’organització. Pensem que aquests diners que es queda l’organització s’haurien de destinar a la causa que ens preocupa.
Això fa que pensem que una organització que manté baixes les seves despeses és moralment superior a una altra que les té més altes, quan en realitat, segons Pallota, confonem moralitat amb frugalitat. Perquè el que realment ens ha d’interessar més que la magnitud de les despeses d’una organització hauria de ser la magnitud dels seus somnis o dels seus èxits.
Contradicció
De què ens serveix que una organització només destini un 5% dels seus ingressos a despeses de l’organització si només aconsegueix recaptar 1.000 € mentre n’hi ha una altra que destina el 40% dels seus ingressos però aconsegueix recaptar 1 milió? Si de debò estàs interessat en la causa que defensen, el que realment t’ha d’interessar és el que són capaços d’aconseguir i no pas el percentatge dels seus ingressos que inverteixen a créixer.
Per tant, assevera Dan Pallotta per tancar i resumir, si estem d’acord que els problemes que pretén solucionar el sector no lucratiu són de gran escala i al mateix temps li posem traves per comptar amb les ments més capacitades, no el deixem gastar diners a aconseguir més diners, no li permetem arriscar i fallar, no li donem temps per innovar i créixer i el privem d’accedir a una enorme bossa de diners reservada al món empresarial, nosaltres mateixos som part del motiu pel qual no aconsegueixen assolir els seus objectius i fer d’aquest món un lloc més just i millor.