Una altra de les actualitzacions que ofereix kukumiku.com és la flexibilitat i varietat de tipus de projecte que es poden crear a la plataforma.
Com ja hem comentat en una altra ocasió, fins ara la majoria de webs de crowdfunding solidari s’han centrat a reproduir el model tradicional de crowdfunding mitjançant el qual es fixa un objectiu econòmic concret i una data límit per aconseguir-lo.
“Per aconseguir grans fites calen dues coses: un pla i falta de temps” (Leonard Bernstein)
Aquest model té molt d’èxit i té una infinitat d’avantatges; deia Leonard Bernstein, i no li falta raó, que “per aconseguir grans fites calen dues coses: un pla i falta de temps”. Així han estat possibles grans fites i avenços, i en això rau part de l’èxit de les campanyes de crowdfunding, però de vegades aquesta fórmula no s’adapta de manera ideal a la naturalesa de determinats projectes solidaris que volen participar en el crowdfunding solidari o de donació.
Per això a Kukumiku ens adaptem a les necessitats dels projectes solidaris i oferim la possibilitat de crear 4 tipus de projectes diferents pel que fa a l’objectiu. Es tracta d’una decisió important que pot arribar a ser clau a l’hora d’assolir l’objectiu.
4 tipus de projectes
A continuació t’expliquem cadascun d’ells amb els seus avantatges i desavantatges per ajudar-te a triar el que més s’ajusti a les teves necessitats.
Aclariment de conceptes abans de començar:
Quan parlem de tipus de projectes ens referim només a les variables objectiu econòmic i data límit. Evidentment, tots els projectes que participen a la plataforma han de ser de caràcter solidari o social. I tots han de tenir un objectiu, ja sigui ajudar una persona o un col·lectiu, i òbviament han de necessitar recaptar diners per dur-lo a terme.
Quan diem “amb objectiu econòmic concret” o “sense objectiu econòmic concret” ens referim, en termes estrictament de la campanya de crowdfunding, a si cal recaptar una xifra econòmica concreta o no.
Quan diem amb data límit o sense data límit, ens referim en termes estrictament de campanya de crowdfunding a si es marcarà una data, dia i hora límit concreta per deixar de recaptar.
1. Amb objectiu econòmic concret i data límit concreta
S’estableix una quantitat concreta per recaptar i una data límit per aconseguir-ho. Aquest és el model tradicional de crowdfunding. És l’ideal quan es necessita una quantitat concreta sense la qual no es pot realitzar el projecte i, a més, si té una data límit per poder aconseguir-ho.
Exemples: Es necessiten 50.000 € per a un tractament mèdic urgent i es tenen 3 mesos per aconseguir-ho, necessito 5.000 € per construir un pou d’aigua i necessito aconseguir-ho abans de 3 mesos… etc.
Tingues en compte que una altra de les actualitzacions de kukumiku és que quan la gent fa donacions a projectes amb un objectiu econòmic concret i una data límit concreta té l’opció de triar si vol lliurar els diners encara que el projecte no aconsegueixi l’objectiu (es fa el cobrament al moment) o, si no, només vol lliurar els diners si el projecte aconsegueix l’objectiu (es fa el cobrament en aconseguir l’objectiu, o si no, no es cobra). Hi haurà gent que vulgui donar igualment encara que no s’aconsegueixi l’objectiu per, si més no, ajudar a aconseguir-lo d’una altra manera, però també n’hi haurà que, si no s’aconsegueix l’objectiu, optin per no lliurar els diners perquè poden pensar que no té sentit o desconfiïn de l’ús que se’n farà.
Avantatges:
És el model més conegut. Com deia Bernstein, el factor temps és un al·licient molt important per motivar la col·laboració. Sobretot quan falta poc temps per arribar a la data límit. En aquests casos ha quedat demostrat que s’aconsegueix mobilitzar més la gent, ja que tendim a ser més partidaris de fer un últim esforç. El típic ara o mai.
D’altra banda, marcar un objectiu concret també anima a participar pel fet d’existir una meta clara a la qual hem d’arribar i, a més, en clau de transparència genera confiança en els donants. Saben que si hi ha un objectiu significa que hi ha un pressupost establert, saben exactament en què es gastaran els diners recaptats i tenen l’opció de recuperar els diners si no s’aconsegueixen prou diners per dur-lo a terme.
Pel que fa al promotor del projecte, aquesta opció li permet assegurar-se que si no aconsegueix l’objectiu no té l’obligació de dur-lo a terme i evita veure’s amb l’aigua al coll.
Desavantatges:
Tractant-se de projectes solidaris, és evident que qualsevol ajuda, per petita que sigui, és benvinguda. Per tant, si ens marquem un objectiu molt gran i no aconseguim assolir-lo dins d’un límit de temps concret, hi ha la possibilitat que no obtinguem part de la recaptació obtinguda. Tot dependrà de quanta gent hagi decidit no donar en cas que no s’aconsegueixi l’objectiu.
2. Amb un objectiu econòmic concret però sense data límit concreta
S’estableix una quantitat concreta a recaptar però sense data límit per aconseguir-ho. És a dir, la campanya de crowdfunding finalitza quan s’aconsegueix l’objectiu econòmic marcat. Aquest tipus és l’ideal quan necessites una quantitat concreta i sense aquesta no pots realitzar el teu projecte, però no tens una pressa o urgència excessiva per aconseguir-ho i pots esperar fins que aconsegueixis la recaptació.
Exemples: Es necessiten 50.000 € per a un tractament mèdic i, quan s’aconsegueixi, es durà a terme. Necessito 5.000 € per construir un pou d’aigua i, quan ho aconsegueixi, el construiré… etc.
Avantatges:
El principal avantatge d’aquest tipus és que ofereixes la seguretat i transparència que genera tenir un objectiu econòmic concret. Necessites una quantitat concreta i justifiques directament per què i en què t’ho gastaràs.
Però a més, en no establir una data límit per aconseguir-ho, tens més temps i no t’arrisques a no aconseguir-ho per falta de temps o a quedar-te a les portes.
I igual que en l’anterior. Si no aconsegueixes la recaptació, no tens el compromís i l’obligació de dur-lo a terme.
Desavantatges:
D’altra banda, com que no hi ha una data límit, el factor emergència que mobilitza la gent perd força. Continues tenint una meta concreta que anima a aconseguir-la, però no incentiva tant com si també hi hagués un termini per aconseguir-ho.
Igual que en el tipus anterior, en tenir un objectiu concret, la gent tindrà l’opció d’optar per no donar si no s’aconsegueix l’objectiu i, per tant, no se’ls cobrarà res fins que no s’arribi a l’objectiu. En aquest cas, en no tenir data de finalització, si s’allarga en el temps es corre el risc que més gent pugui optar per aquesta opció. O no, tal vegada no. Tot és molt relatiu.
3. Sense un objectiu econòmic concret però amb data límit concreta
Es pretén recaptar el màxim possible durant un temps determinat. És a dir, la campanya finalitza en una data concreta i com més es recapti durant aquest temps, millor. Aquest és el tipus ideal quan vols recaptar diners, i com més recaptis millor, però tens una data límit en què vols o has d’utilitzar els diners recaptats i allò en què utilitzaràs els diners no t’exigeix una quantitat concreta. No és el mateix recaptar per construir un pou, en què necessites una quantitat concreta o no podràs fer el pou, que si portaràs medicines, que recaptis el que recaptis en podràs portar.
Exemples: Es portaran medicines a un hospital de l’Àfrica d’aquí a 2 mesos i com més diners es recaptin més medicines es portaran. Anirem a un camp de refugiats d’aquí a 3 mesos i com més recapti més podré ajudar. Uns nuvis volen recaptar diners amb motiu del seu casament i tot el que recaptin ho lliuraran a una ONG l’endemà del casament… etc.
Avantatges:
El principal avantatge d’aquest tipus és que no estàs obligat a aconseguir una quantitat concreta perquè la teva campanya tingui èxit. Evidentment, com més recaptis, millor. Però si, per exemple, pretens portar medicines a un lloc, si recaptes 1.000 € portaràs medicines per valor de 1.000 €, i si n’aconsegueixes 5.000 €, doncs portaràs medicines per valor de 5.000 €.
A més, tens un temps limitat i això genera l’impuls del factor emergència del qual parla Bernstein i farà que la gent que vulgui col·laborar hagi de fer-ho durant un temps determinat o no podrà fer-ho.
Desavantatges:
D’altra banda, tot i que sí que tenim data límit, no tenim una xifra concreta o una meta econòmica clara i es pot perdre part de l’atractiu psicològic que això genera.
A més, en aquest cas, com que no tens un objectiu concret tampoc no et guardes l’esquena si no aconsegueixes una recaptació mínima i, si per exemple tenim pensat desplaçar-nos a un lloc per lliurar medicines i la nostra recaptació ha estat força fluixa, continuarem estant compromesos a portar ni que sigui el poc que hem aconseguit.
I en el cas contrari, pot ser que aconsegueixis recaptar massa i et vegis sobrepassat per dur-ho a terme. Per exemple, si recaptes medicines no és el mateix portar 1.000 € en medicines que portar-ne 50.000 €. Això no hauria de ser exactament un problema, però convé tenir-ho en compte i tenir un pla per a totes les hipòtesis possibles, tant d’una recaptació modesta com d’una en què et puguis veure sobrepassat. En aquests casos, convé explicar què faràs i com ho faràs a la pàgina del projecte segons la recaptació que aconsegueixis.
4. Sense objectiu econòmic concret ni data límit concreta
Es pretén recaptar el màxim possible sense cap data límit concreta. És a dir, necessites recaptar diners per a algun projecte o causa solidària però de manera sostinguda en el temps, o bé no saps fins quan caldrà. És l’ideal per a associacions, fundacions o ONG que es dediquen a una causa o a diverses i necessiten recaptar de manera sostinguda en el temps, o que quan acaben un projecte en comencen un altre… etc.
Exemples: Una associació d’ajuda als refugiats necessita diners, però no sap quants ni fins quan perquè la causa per a la qual recapten no depèn només d’ells. Tant pot ser que un dia els arribin 100 persones per atendre com que la setmana següent en siguin 1.000. Per això la necessitat de fons és constant i variable, i l’accés a aquests fons no pot esperar a arribar a una data límit concreta, ja que els necessiten més o menys segons les circumstàncies. O, per exemple, una protectora d’animals necessita fons per tenir cura de les seves instal·lacions i dels seus animals, però es tracta d’una tasca que es manté en el temps… etc.
Avantatges:
El principal avantatge d’aquest tipus és que pots rebre fons de manera constant i accedir-hi de manera flexible, sense la rigidesa que comporta el fet de tenir un objectiu concret o una data límit concreta.
És una altra de les novetats que ofereix Kukumiku: per primera vegada, les associacions tenen a la seva disposició una plataforma on recaptar fons de manera permanent i, juntament amb la possibilitat que els donants es facin socis, facilita el flux de recaptació constant i mantinguda en el temps.
Aquest tipus de projecte és l’ideal per a associacions i l’ideal per accedir a part de les donacions dels socis de Kukumiku, ja que si saben que hi seràs de manera permanent tendiran més a col·laborar amb el teu projecte si els interessa. Pot ser que ja siguin socis de la teva associació, però pot ser que ho siguin d’una altra i, en tenir la possibilitat de distribuir els seus fons entre diverses entitats en una sola plataforma, optin per repartir i fer-ho a la teva també.
Desavantatges:
En aquesta mateixa línia, evidentment un dels desavantatges és que no es té el poder mobilitzador que dona tenir una meta econòmica concreta o una data límit per aconseguir-ho.
A més, en aquest cas, no tenir ni objectiu ni data límit no vol dir que no s’hagi d’ensenyar per a què s’utilitzen els diners. Els donants hauran de tenir informació i actualitzacions per poder tenir confiança i seguretat que les seves donacions s’estan fent servir per a allò per a què se’ls van demanar.
Per això, per salvaguardar la transparència i la confiança dels donants, aquest tipus de projectes només podrà ser dut a terme per associacions, fundacions o ONG que estiguin degudament inscrites, la seva tasca estigui reconeguda i els seus comptes siguin transparents i accessibles.
CONCLUSIÓ
Si encara tens dubtes sobre quin tipus de projecte s’ajusta més a les teves característiques, no pateixis. Tot és molt relatiu. Els avantatges i desavantatges esmentats són només a títol orientatiu basant-nos en la lògica, la tendència i el funcionament general del micromecenatge, però no vol dir en cap moment que s’hagin de complir.
Triar el tipus de projecte, tot i que és important, no és determinant. El que és veritablement important serà sempre com de capaç siguis de sensibilitzar la gent amb allò que faràs, la confiança i la transparència que els ofereixis i, sobretot, la difusió i l’abast que aconsegueixis.
Pot ser que optis per sortir amb un objectiu concret i una data límit per comptar amb el factor psicològic que anima la gent a participar, però al final, si el projecte no els motiva, la teva informació no els genera confiança o ni tan sols aconsegueixes que el coneguin, de poc servirà.
A més, tingues en compte que a Kukumiku hi ha la possibilitat de fer sortejos solidaris, que són una eina excel·lent per impulsar tant la difusió com la recaptació. I pot ser que no tinguis data límit, però pots crear un sorteig que tingui data límit o límit de participants i així aconseguir impulsar i mobilitzar els donants perquè facin el pas.
En qualsevol cas, no pateixis: aquesta informació és orientativa i, quan decideixis crear un projecte, tindràs l’assessorament de l’equip de kukumiku.com, que t’ajudarà i t’aconsellarà perquè puguis prendre la millor decisió.