Mollet del Vallès - Espainia
Salvem l’espai agrícola del Calderí
Ajuda’ns a recaptar fons per aturar aquest pla urbanístic que suposa la destrucció total i irreversible d’un espai de gran valor ambiental, ecològic i social per construir un macrobarri en zona inundable. Recorda que totes les aportacions que facis les podràs desgravar i comptaran amb el seu certificat.
Què és el Calderí i què hi pretenen fer?
El Calderí és un espai agrícola periurbà de prop de 300.000 m2 a la zona sud de Mollet del Vallès, a la ribera dreta del riu Besòs. Propietat majoritàriament pública (per part del Consorci de la Zona Franca i de l’Ajuntament de Mollet del Vallès). Es tracta del darrer espai urbanitzable que queda a la ciutat, d’alt interès natural i un dels pocs connectors biològics entre la serralada litoral i la prelitoral, la darrera zona agrícola que dona pas i alimentació a moltes espècies protegides a nivell de directiva d’aus i hàbitats de la UE, inclosa a la unitat de la Plana del Vallès del Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana. És per tant, un dels pocs pulmons que ens queden per respirar a Mollet.

(Vistes de l'espai agrícola i natural del Calderí)
La modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística (POUM) de Mollet del Vallès de l’àmbit del Calderí, aprovada pel ple de l’Ajuntament i per la Comissió Territorial d’Urbanisme del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, preveu la construcció d’un nou macro barri amb gairebé 1.400 nous habitatges, per a unes 4.000 persones (aproximadament la població de Martorelles), així com un nou macrocentre comercial, amb les seves corresponents connexions viàries. Aquesta modificació suposarà, doncs, canviar la natura per ciment, és a dir, la destrucció total i irreversible d’aquest important espai de gran valor ambiental, ecològic i social.
( Canvi de la qualificació del sòl prevista a la MPGOUM)
Per què ens hi oposem?
Perquè la urbanització del Calderí suposa un risc per a la salut de les persones. Un estudi d’aquest mateix any de ISGlobal, situa Mollet com la segona ciutat de Catalunya, la tercera d’Espanya i la setena d’Europa amb més risc de mort prematura per contaminació de l’aire per NO2 (24 morts evitables a l’any per aquest motiu). L’augment del trànsit rodat tant de nous residents com de pas de camions de mercaderies no farà sinó aguditzar aquesta greu situació. La presència de la indústria KAO (que ja va patir una perillosa fuita de gas tòxic l’any 2017), amb el seu radi d’afectació per risc químic dins la zona del Calderí, suposa una altre amenaça. Finalment l’augment poblacional posarà en risc la garantia del dret humà a l’abastiment d’aigua potable i el correcte sanejament, que ja està en fallida a la Regió Metropolitana de Barcelona.
Perquè, segons l’Agència Catalana de l’Aigua, la major part de la superfície del Calderí es troba en zona inundable, la qual cosa posa en risc els béns materials i la vida de les persones, doncs un dels principals efectes de l’emergència climàtica és l’augment de la intensitat de les precipitacions. Les tempestes Glòria, Filomena, o les recents inundacions a Alemanya, Bèlgica, Xina, o l’estiu passat al litoral mediterrani, son exemples de l’increment del risc de les inundacions.


(Gran part de l'espai del Calderí està qualificat de Zona Inundable per l'ACA)
Perquè no podem perdre aquest patrimoni natural de gran valor, un important connector biològic clau per a la conservació de la biodiversitat local gràcies al seu caràcter d’espai lliure i agrícola i la seva posició estratègica entre Gallecs, la Riera de Caldes i el riu Besòs. Depana ens adverteix que aquest és l’hàbitat d’aus com l’enganyapastors, el milà, l’esparver o el xoriguer així com més espècies de mamífers com eriçons entre altres, i que urbanitzar-lo seria destruir-lo. Tampoc no podem perdre més sòl fèrtil per a la sobirania alimentària local, i seguir depenent d’un model alimentari basat en el combustible fòssil. Segons l’estudi Terres que alimenten de BCN Smart Rural (l'estratègia de la Diputació de Barcelona per transformar el sector agroalimentari de la demarcació), Mollet és només un 2,1% autosuficient, i només podria alimentar 1.066 persones dels seus 51.600 habitants. Ens cal més sòl a km0 per a l'agricultura ecològica.
(El xoriguer o l'ericó, són dues de les moltes especies que podem trobar al Calderí)
Perquè cal apostar pel petit comerç local i de proximitat, clau per a la creació d’ocupació, la dinamització i la seguretat als nostres carrers. Les botigues de barri ja es veuen ofegades pel nou model de comerç de plataforma i en grans superfícies, i encara més amb la construcció del nou macro centre comercial d’uns 50.000 m2 (comparable a la superfície del Baricentro), previst com a nova porta d’entrada a Mollet.
Perquè l'excusa de la necessitat d’habitatge no cola, doncs l’augment del nombre de pisos no fa baixar el seu preu (veritable problema per accedir a un pis). L’habitatge protegit no és cap garantia, en no especificar-se les seves condicions. A més, Mollet compta amb nombrosos pisos buits propietat d’entitats bancàries, grans tenidors i administracions públiques o altres, que podrien passar al parc públic de lloguer social.
Perquè el mateix es pot dir sobre els equipaments i serveis previstos, doncs existeixen solars on es podrien ubicar enlloc de centralitzar-los al Calderí. A més, l’increment de població tornarà a augmentar la pressió sobre aquests. S’obvien en canvi les necessitats de molts barris de Mollet, deteriorats degut a l’abandonament institucional al llarg dels anys.
Despeses
Tot i que la Modificació del PGOUM hagi estat aprovada pel ple de l’Ajuntament de Mollet i per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona, la via jurídica encara ens pot permetre salvar el Calderí. Per això hem presentat un contenciós administratiu per tombar el projecte. Per a acompanyar-nos i assessorar-nos durant el procés comptarem amb els serveis d'una gavinet especialitzat d'advocats . Així doncs, els fons que es recaptin en aquesta campanya seran destinats a pagar les despeses de suport tècnic i jurídic derivades d’aquest procés. Les donacions seran ingressades a un compte específic d’Ecologistes en Acció, a qui agraïm la seva col·laboració, a través del qual es trametran els pagaments.
Per tot això volem
#ElCalderíVerdiAgrícola!
#SalvemElCalderí!
Despeses
Tot i que la Modificació del PGOUM hagi estat aprovada pel ple de l’Ajuntament de Mollet i per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona, la via jurídica encara ens pot permetre salvar el Calderí. Per això hem presentat un contenciós administratiu per tombar el projecte. Per a acompanyar-nos i assessorar-nos durant el procés comptarem amb els serveis d'una gavinet especialitzat d'advocats . Així doncs, els fons que es recaptin en aquesta campanya seran destinats a pagar les despeses de suport tècnic i jurídic derivades d’aquest procés. Les donacions seran ingressades a un compte específic d’Ecologistes en Acció, a qui agraïm la seva col·laboració, a través de la qual es trametran els pagaments.
La Plataforma Salvem el Calderí som un espai transversal que uneix de forma assembleària i horitzontal a organitzacions, entitats, col·lectius, veïnes i veïns de Mollet i de tot el Vallès que ens mobilitzem per aturar la urbanització del Calderí. Des de setembre de 2019 hem promogut diverses accions com la recollida de signatures al portal change.org, la concentració del dia 15 de desembre del 2020, o la marxa multitudinària del 28 de maig del 2021. A més, som part i hem participat a la creació de xarxes per la defensa del territori com ara SOSNaturaCat i SOSVallès i donem suport a la Xarxa per la Justícia Climàtica i la plataforma Zeroport.
El nostre manifest fundacional compta amb més de 1.500 adhesions de persones i entitats representatives del teixit associatiu de Mollet. Després d'esgotar altres vies i de patir els intents de repressió del moviment per part del Govern local, ara només ens queda activar-hi la via judicial del contenciós administratiu per tal de defensar la protecció d'aquest espai agrícola i natural. Per a fer-ho comptem amb el suport dels tres grups polítics locals que també s’oposen al projecte (CUP Mollet, Ara Mollet-ERC-MES i Mollet en Comú) i del suport i col.laboració d'Ecologistes en Acció.


Oraindik ez dago eguneraketarik. Sustatzaileak kanpaina nola doan kontatzen duenean, hemen agertuko dira.
47 pertsonak egin dute dohaintza
53 ekarpen
- Manuel 20 €
- Anonimoa 50 €
- Anonimoa 20 €
- Anonimoa 20 €
- Anonimoa 20 €
- Anonimoa 100 €
- Cua 5 €
- Anonimoa 50 €
- Gabriel Espinosa 20 €
- Anonimoa 40 €
Nola kentzen den zure dohaintza zergetan
- Pertsona fisikoak (PFEZ): urtean ematen dituzun lehen 250 euroen % 80 kentzen duzu. Gainerakoaren % 40, edo % 45 aurreko bi urteetan erakunde berari zenbateko berdina edo handiagoa eman badiozu. Muga: zerga-oinarri likidagarriaren % 10.
- Enpresak (Sozietateen gaineko Zerga): % 40, edo % 50 aurreko bi urteetan erakunde berari eman badiozu. Muga: zerga-oinarriaren % 15; soberakina hurrengo 10 urteetan aplikatzen da.
- Zer behar duzu: dohaintza egitean ziurtagiria eskatu eta zure NANa edo IFZ eman. Horrela, dohaintza errentaren zirriborroan agertuko da.
- Autonomia-erkidego batzuek beren kenkariak gehitzen dituzte.
49/2002 Legearen araubide orokorra, 2024tik indarrean. Informazio orientagarria; ez da zerga-aholkularitza.



